MENÚ

Documentació

Crítica de Antonio Salcedo – Presència

Visions oníriques de Tarragona

L’artista Martí Ribas ens presenta les seves personals visions de la ciutat de Tarragona. Tal com havia fet prèviament amb Barcelona i Reus, i prenent com a objectiu alguns dels llocs més significatius de la ciutat, ha elaborat els seus fotomuntatges. Immenses i irreals panoràmiques, o composicions circulars, que l’artista anomena mons aïllats.

Aquesta sensació d’irrealitat, que ve donada en alterar completament les perspectives espacials, es contrapesa al fet que són llocs plenament reconeguts que, si no s’hi ha estat, es poden identificar fàcilment. Així crea un joc de contrastos que aporta un especial atractiu, perquè al mateix temps són i no són.

L’amfiteatre, la catedral, les muralles, la part alta de la ciutat són els llocs que Martí Ribas reconstrueix a la seva manera a través de la manipulació digital. A més, cal destacar que el caràcter oníric es veu subratllat per l’absència de qualsevol element que indiqui o potenciï la idea de moviment.
Agost 2008

Crítica de Màrius Domingo - Artiga

Tarragona Mons

Martí Ribas (Castellbisbal, 1955), amb la delicadesa d’un entomòleg, captura fragments fotogràfics d’un lloc conegut i després els ajunta com qui construeix un trencaclosques. Cadascun d’aquests petits fragments ha estat triat amb la mateixa cura amb què un pintor triaria els colors amb que ha de pintar un paisatge que li resulta familiar, però que únicament recorda en la seva memòria. El resultat és sorprenentment encoratjador: obtenir un punt de vista totalment nou d’un lloc per on hem passat mil vegades. O potser el resultat és la petjada que una imatge deixa en el nostre inconscient, quan l’hem vist tantes vegades que podem passar davant seu sense veure què tenim davant. Amb una trajectòria molt coherent, fa un parell d’anys vam veure el resultat del seu treball sobre Reus, a la Galeria Antoni Pinyol de la capital del Baix Camp, i ara repeteix l’experiència amb una acurada selecció de treballs sobre Tarragona.
Agost 2008

Crítica de Joan Bufill - La Vanguardia

Espai esfera Martí Ribas (Castellbisbal 1955) exposa fotografies que denominaré expandides en el mateix sentit en què es va parlar, dins del context del cinema experimental, de expanded cinema, quan autors com Anthony McCall realitzaren un cinema que s’escapava de la pantalla. Les seves fotografies són sumes digitals de fotografies. A vegades escapen del quadrilàter, i no per caprici ornamental, i tenen un contorn irregular, amb línees rectes i corbes (els seus tres Diàlegs). En altres casos inclouen paisatges de 360 graus presentant l’horitzó normalment (com una línia recta) o bé com un cercle (entenent l’espai com una esfera i no d’acord amb els dos eixos vertical i horitzontal: així passa amb el paisatge urbà de Tarragona 2). A Martí Ribas li agrada jugar amb l’ambigüitat de la representació entre realista i manipulada. Menys interès tenen les seves escenificacions manieristes amb personatges. Galeria Contrast. Consell de Cent, 281. Fins el 6 de novembre.
Novembre 2007

Crítica de Carles Hac Mor - Avui

Mirar diferent A vegades, com en voler cridar l’atenció sobre les obres de Martí Ribas, la radicalitat ens ve imposada per la naturalitat estranya d’allò sobre què volem escriure. Llavors, val més no dir-ne gaires coses, d’allò, i recomanar-ho i prou. Fins i tot així, però, segur que, en no callar del tot, en malmetrem la poesia, d’allò. Poesia, hem dit? Més aviat, en Martí Ribas, metapoesia espacial, o poeànalisi de la percepció sinestèsica. Perquè ell fa que la nostra mirada escolti allò que ell ens fa despertar mentre degustem la remor tàctil de les apories de l’espai amb el temps incorporat. En efecte, aquest mag tan inspirat multiplica l’espai peltemps i el divideix per un altre espaitemps, l’inventat per ell per a les seves peces. Vistes aquestes a l’MX Espai, amb el temps han acabat sumant la M de metarrealisme intemporal a la X de l’espai bastit com a incògnita que ens interroga paradoxalment, i sensiblement, sobre com mirem i veiem i sobre com ho podríem percebre tot si no fos per la consolidació de la mirada tòpica, la qüestionada per Martí Ribas. La realitat que ell mostra podria haver estat nostra, diríeu que la recordaríem i tot si les convencions socials no ens l’haguessin alterat tant.
Maig 2007

Documental Cultura/s - La Vanguardia

Juliol 2006

Crítica de Josep M. Cadena. El Periodico

La foto pictòrica de Martí Ribas Són fotomuntatges amb intensa visió pictòrica. Martí Ribas ha utilitzat la càmera per aconseguir un gran nombre de fotogrames de l’interior de la Pedrera que, conjuntats com colors en la fragmentació de les formes, ens condueixen a sentir l’edifici com si fos un planeta enmig del cosmos. I en un altre tema, s’introdueix en el món màgic de les joguines,a les quals dóna vida a través d’ombres i del mirall d’Alícia. Amb aquesta exposició, la galeria Contrast del carrer de Montcada, a la qual s’ha associat la galerista Paqui Delgado, inicia una nova etapa dintre de la seva aposta pel jove art contemporani. Evoluciona, igual que un Martí Ribas que utilitza els amplis recursos de les modernes tècniques digitals per afirmar l’esperit creatiu de la pintura. En suggereixo la visita.
Maig 2006

Reportatge Cruïlles i altres mons. Telenotícies vespre i La nit al dia. TV3

Març 2006

Notícia de la exposición. L'informatiu. La Casa Elizalde

Març 2006

Entrevista BCN Reversible. Autocat Magazine

Abril 1997

Reportatge BCN Reversible a Art Futura. Continuarà. TVE

Juny 1996

Reportatge BCN Reversible a Art Futura. Notícies 33. TV3

Juny 1996

Articles BCN Reversible. Imagen Digital. Nums. 5 y 6

Gener 1996

Article de Carles Prats al catàleg Retrat de Barcelona - CCCB

Imatges estranyes Dins d’un semblant entorn d’estranyesa, trobem el treball de Martí Ribas a través d’una sèrie d’historietes editades pel Departament de Cultura de la Generalitat i Columna en què se’ns proposen altres maneres de veure llocs tan coneguts com la Sagrada Família, la Fundació Miró, el dragó de ferro forjat de la finca Güell, l’Observatori Fabra, el Tibidabo, Colom o fins i tot la plaça de Francesc Macià o la Meridiana. Martí Ribas, artista gràfic especialment abocat als treballs de televisió, ens ofereix en aquesta sèrie d’historietes un conjunt de propostes estèticament i temàticament independents, però que, tot i la seva falta de vinculació amb altres de contemporanis, coincideix perfectament en aquestes visions estranyes de la ciutat, l’origen de les quals té molt a veure amb l’underground.
Abril 1995

Presentació del catàleg de Carles Prats - Diagonal Art Galeria

NIT+DIA=DESTÍ La nit i el dia són independents, aïllats l’un de l’altre, però successius, complementaris. Ja ho sabem, no cal insistir. Ara bé, sovint la successió de dos fets pot desvetllar idees noves i independents. Així, el pas de dies i de nits pot dur a la idea de destí (allò que fixa per endavant el curs dels esdeveniments i ordena la vida i la història). Però també a l’inrevés: si el destí existeix, pot ser la causa primera dels dies i les nits. En veure les dues dotzenes de peces que componen l’exposició de Martí Ribas i Xaus tenim la impressió que, de l’encreuament, n’ha sorgit una d’aquestes idees noves: que hi ha un únic discurs amb dues maneres d’entendre l’obra, de servir-se dels mitjans, les tècniques o les actituds. Martí Ribas respon molt a la imatge que podem tenir de l’artista gràfic de la darrera dècada: el qui salta d’un camp a l’altre sense despentinar-se. En realitat, la seva activitat central és la de crear imatges per a la televisió (cosa que ha fet durant els darrers anys en diversos programes de màxima audiència), així mateix realitza còmics, cartells i, tot seguit, torna a la pintura. Junt a una gran varietat de solucions i tècniques, destaca la seva passió pel concepte. Xaus, per contra, és un pintor en el sentit clàssic, com ho demostra l’ús central d’una tècnica noble com és l’oli. Ara bé, Xaus (com Dubuffet) va arribar a la pintura a una edat tardana, la qual cosa ha provocat que radicalitzés posicions, paleta i llenguatge. De fet, Xaus va formar-se en plena expansió de l’expressionisme abstracte (en la seva obra podem trobar el pòsit de Hofmann o de Rothko, però hi ha una intenció sígnica, figurativa. No estranya, per tant, la reivindicació que fa del Miró dels anys 60 i 70, un Miró refrescat en la gestualitat dels americans, sense perdre capacitat de llenguatge. Per Xaus l’obra ha de ser ràpida: signe i gest han de sorgir plegats i de manera espontània. En la present exposició, observem dues trajectòries que s’uneixen, i no tan sols perquè tots dos artistes emprin els personatges com a element central. Martí Ribas torna a la pintura després d’una llarga reflexió en el terreny del còmic. Potser per això la sèrie que ens proposa té el sentit narratiu d’aquest (s’agraeix, per la seva infreqüència). Diversos personatges insòlits emprenen un viatge a través del qual sofreixen estranyes mutacions. Ells són l’home cocodril, la noia del cap volumètric, el personatge bicèfal, la cara que es pot llegir del dret i de l’inrevés, el nen cilíndric, etc. Aquests personatges formen un conjunt que s’esdevé un gran trompe l’oeil que porta l’obra a un fascinant terreny de promiscuïtat, en que el còmic es refreda a través d’un suggestiu laberint conceptual. Xaus, per la seva part, parteix d’una exploració de l’artista Roy Lichtenstein en la qual es produeix una simplificació (i densificació) dels personatges i les trames, a l’hora que els globus de text es converteixen en expressions mínimes dels tipus hola o guay. És a dir, el que Lichtenstein havia magnificat dels còmics, a través d’un procés del tot cerebral i manierista. Xaus ho fa retornant a un estat molt més bellugadís i calent, com si volgués retrobar l’essència primigènia, el dinamisme del còmic. L’exposició és, per tant, un recorregut que s’obre i es tanca en el punt on s’interrelacionen còmic i pintura. Dos arts pròxims, però diferenciats, com els dos autors (com la nit i el dia) que, en aquest punt de contacte creen una cosa nova i independent (com el destí). I, com en el cas del destí, mai no sabrem si aquesta cosa nova, finalment, ha estat causa o efecte.
Desembre 1993

Artículo de J.J. Navarro Arisa. El País

Maig 1993

Fascicle cultural del Dominical de Regió 7

Abril 1993

Entrevista de Josep Ramón Jové. El Segre

Febrer 1993

Article de Fancesc Galindo. Regió 7

Setembre 1992

Article/ crítica de J.G. Avui

Juliol 1992

Article / crítica de Montse Ané. El Temps

Maig 1992

Artícle de Josep M. Huertas Claveria. El Periodico

Maig 1992

Crítica de Josep Ramón Jové. El Segre

Maig 1991
Copyright © Martí Ribas - Tots els drets reservats - Política de privacitat de dades - Desenvolupat per Interactivos